baiadera d’Orient.
La lluna sap tantes coses
que l’infant no pot dormir:
es confessa amb les aloses
i aviat serà el matí.
La vigília, la lluna
porta un estel al costat
que sembla una perla bruna:
Venus li fa de criat.
Els fanals de l’estelada
esclaten de mil en mil:
esperen la cavalcada.
L’ametller treu flor d’abril.
I el rosari que s’engruna
dels estels del firmament
morfon la faç de la lluna
amb la claror d’Orient.
(Carles Fages de Climent)
