Beat aquell qui pot, amb verda molsa
del propi bosc, afaiçonar el pessebre
on llisca el riu en forma de culebra,
i el suro bru, per ell llevat, empolsa
de lleu farina, i la cirera dolça
d’arbós agença amb mà subtil d’orfebre
i en prat de trèvol on es peix la zebra
posa eglogals silencis de simolsa.
Beat aquell qui té un bou i una mula
i amb villancets de musical desvari,
com els pastors, el cant intern modula.
I té un infant que sap la profecia
del rei que ve damunt d’un dromedari
seguint l’estel de l’eterna Epifania.
(Carles Fages de Climent)
