Beat aquell qui en l’albada de Nadal
copsa una balba llum que ens anuncia
la nuditat del Verb, que és poesia.
Avui la carn es fa espiritual.
I a aquest país tan nostre i tan plural
on de tres dones una es diu Maria
se li encomana un pols de melangia,
i el bres del vent té un ritme maternal.
La clariana esquinça el temps antic.
El freturós, avui absol el ric,
més miserable, si al cor sent el gebre
de l’any que mor sense haver fet pessebre.
I l’àngel veu, llunyana, amb ull d’atzur,
l’alba de pau d’un univers futur.
(Carles Fages de Climent)
