El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
I aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
I el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
Que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
La del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
El del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor
Oh, fràgils figures
de Nostre Senyor!
