A cada ocellet li agrada el seu niuet.
A l'ocellet, no li toquis el niuet.
Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell.
Any d’ocells, any de fam.
Any d’ocells, any de tropells.
Brut és l’ocell que s’escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell.
Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre.
Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu.
Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu.
Cada ocell el seu reclam.
Cada ocellet s’alegra del seu cantet.
Com més petit és l'ocell, més becada.
Com més vell és l’ocell més estira el plomatge.
D’ocell de riu o d’estany, agafa el del darrera, no el del davant.
De vegades... de vegades, els ocells fan cagarades.
Dels ocells d’aló, el pitjor és el porró.
Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir.
El badall van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta.
El bou per a llaurar, l’ocell per a volar.
El cap fa l'home i la cua fa l'ocell.
El primer blat és pels ocells.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
Els badalls van de boqueda en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta.